Aquella nit havíem anat a un poble, en busca del concert d’un grup que a un amic i a mi ens agrada molt. Alcohol, festa i un poc de ballar i botar ... no recorde si la música ja havia acabat quan pillarem un tripi. Cap dels dos ho havia provat abans, així que un per als dos ens era més que suficient.
A mi la idea de provar-ho ja em venia de lluny. El context era festiu i s’allunyava de tants textos i referents que tenia sobre l’ús i efecte d’aquesta substància, però també sóc un ferm defensor d’aquestes experiències en ambients recreatius.
La substància començà a fer efecte. Una certa fluixera recorria el meu cos. La percepció de la realitat anava canviant, no podia evitar fixar-me en el meu voltant: estàvem a un jardí, on hi havia més gent, però el que em produïa una espècie d’atracció eren els arbres i les plantes. Veia com el meu estat psicològic anava diferenciant-se dels demés.
Parlàvem amb unes persones embriagades en una altra substància, i la connexió amb ells se’m feia no del tot fluida, encara que semblava haver certa comprensió del moment que vivia cada un de nosaltres.
Em va sorprendre un poc vore al meu amic sentat a terra davant d’uns xics que estaven a un banc. El veia molt feliç, radiant diria jo. No recorde que els explicava, però em vaig quedar una estona amb ells per vore des de fora coses que també estava vivint des de dins.
La connexió amb el món vegetal augmentava, especialment amb els arbres. Vaig sentir un impuls molt clar de pujar a un d’ells. Una vegada dalt, em vaig sentar sobre les branques i les sensacions eren les següents: comoditat, connexió, seguretat i una especie de “com a casa”. Que produïa eixa atracció? Per què cap als arbres? Què s’havia activat al meu cervell? Diuen que la LSD millora la “comunicació” entre els cervell racional, mamífer i reptilià ...anirem investigant.
Altres dels efectes, un dels que tenia entès com a típic, és el visual, quan certes formes es mouen i es van contornejant. Anavem el meu amic i jo caminant per un carrer llarg, amb parets amb pintades i, aquestes, es movien creant eixe efecte típic de les imatges psicodèliques. Estàvem a una espècie de túnel psicodèlic.
Prop d’allí acabava el poble i començava l’horta. Vaig anar decidit, com una planta que busca la llum. La connexió amb el món vegetal continuava de forma especial, sentia com una comunicació amb el món verd. Caminava prop de les plantes i em sentia reconfortat. Em vaig recolzar en un arbre. El tacte amb la seua escorça feia el paper d’una comunicació bàsica, no coneguda per mi, i molt apreciada a partir d’aquell moment. Mirant la seua escorça rugosa, els efectes visuals tornaven als moments més àlgids: les escletxes que tenia formaven moviments circulars infinits. D’esta visió sobre l’escorça de l’arbre treia una sensació mentre es produïa: és terapèutic.
Després tornarem cap al jardí. Cada un passejava per allí i buscava un lloc on gaudir de l’experiència. Recorde al meu amic assegut a la gespa prop d’uns arbusts. Jo em vaig pujar a una caseta d’estes per a xiquets. Vaig seure allí dalt i, que dir: la plenitud estava dins meu. Al llarg de la nit anàvem comentant el que sentíem, i en aquell moments, segurament pel fet de vore gats amunt i avall, la meua descripció va ser: només em falta roncar com els gats. I es que així em sentia. Altra sensació important era sentir la ment molt callada; sentint i no pensant, estant allí i prou. Com una meditació intensa d’una nit.
Dormirem un poc al cotxe, i els efectes ja minvaren considerablement. Ens despertarem i passejarem pel mercadet que hi havia montat al poble. Sense tindre els efectes forts de la LSD, notàvem clarament que allò encara no havia desaparegut del nostre cos. Més encara quan tornarem cap a casa, i conduïa el meu amic. Acabarem a la platja, i el contacte amb l’aigua de la mar seria per a mi l’última o quasi l’última de les sensacions gratificants i especials sota l’efecte de l’àcid.
Revolució lisèrgica
A mi la idea de provar-ho ja em venia de lluny. El context era festiu i s’allunyava de tants textos i referents que tenia sobre l’ús i efecte d’aquesta substància, però també sóc un ferm defensor d’aquestes experiències en ambients recreatius.
La substància començà a fer efecte. Una certa fluixera recorria el meu cos. La percepció de la realitat anava canviant, no podia evitar fixar-me en el meu voltant: estàvem a un jardí, on hi havia més gent, però el que em produïa una espècie d’atracció eren els arbres i les plantes. Veia com el meu estat psicològic anava diferenciant-se dels demés.
Parlàvem amb unes persones embriagades en una altra substància, i la connexió amb ells se’m feia no del tot fluida, encara que semblava haver certa comprensió del moment que vivia cada un de nosaltres.
Em va sorprendre un poc vore al meu amic sentat a terra davant d’uns xics que estaven a un banc. El veia molt feliç, radiant diria jo. No recorde que els explicava, però em vaig quedar una estona amb ells per vore des de fora coses que també estava vivint des de dins.
La connexió amb el món vegetal augmentava, especialment amb els arbres. Vaig sentir un impuls molt clar de pujar a un d’ells. Una vegada dalt, em vaig sentar sobre les branques i les sensacions eren les següents: comoditat, connexió, seguretat i una especie de “com a casa”. Que produïa eixa atracció? Per què cap als arbres? Què s’havia activat al meu cervell? Diuen que la LSD millora la “comunicació” entre els cervell racional, mamífer i reptilià ...anirem investigant.
Altres dels efectes, un dels que tenia entès com a típic, és el visual, quan certes formes es mouen i es van contornejant. Anavem el meu amic i jo caminant per un carrer llarg, amb parets amb pintades i, aquestes, es movien creant eixe efecte típic de les imatges psicodèliques. Estàvem a una espècie de túnel psicodèlic.
Prop d’allí acabava el poble i començava l’horta. Vaig anar decidit, com una planta que busca la llum. La connexió amb el món vegetal continuava de forma especial, sentia com una comunicació amb el món verd. Caminava prop de les plantes i em sentia reconfortat. Em vaig recolzar en un arbre. El tacte amb la seua escorça feia el paper d’una comunicació bàsica, no coneguda per mi, i molt apreciada a partir d’aquell moment. Mirant la seua escorça rugosa, els efectes visuals tornaven als moments més àlgids: les escletxes que tenia formaven moviments circulars infinits. D’esta visió sobre l’escorça de l’arbre treia una sensació mentre es produïa: és terapèutic.
Després tornarem cap al jardí. Cada un passejava per allí i buscava un lloc on gaudir de l’experiència. Recorde al meu amic assegut a la gespa prop d’uns arbusts. Jo em vaig pujar a una caseta d’estes per a xiquets. Vaig seure allí dalt i, que dir: la plenitud estava dins meu. Al llarg de la nit anàvem comentant el que sentíem, i en aquell moments, segurament pel fet de vore gats amunt i avall, la meua descripció va ser: només em falta roncar com els gats. I es que així em sentia. Altra sensació important era sentir la ment molt callada; sentint i no pensant, estant allí i prou. Com una meditació intensa d’una nit.
Dormirem un poc al cotxe, i els efectes ja minvaren considerablement. Ens despertarem i passejarem pel mercadet que hi havia montat al poble. Sense tindre els efectes forts de la LSD, notàvem clarament que allò encara no havia desaparegut del nostre cos. Més encara quan tornarem cap a casa, i conduïa el meu amic. Acabarem a la platja, i el contacte amb l’aigua de la mar seria per a mi l’última o quasi l’última de les sensacions gratificants i especials sota l’efecte de l’àcid.
Revolució lisèrgica
He despegat, estic volant
amb els peus a terra, ben arrelats.
Ja forme part de la unitat.
Ja soc a casa d’on vàrem marxar.
amb els peus a terra, ben arrelats.
Ja forme part de la unitat.
Ja soc a casa d’on vàrem marxar.
Món de colors i vibracions,
són noves formes, dibuixen nous llocs.
La ment ha callat, m’he endinsat.
No hi ha que pensar, només hi ha que estar.
Roncar com els gats. Per a gaudir només cal estar.
Roncar com els gats. Per resoldre la vida hi ha que conectar.
Revolució lisèrgica. Revolució lisèrgica.
--------------------------------------------------------------------------------------
Vivim en un món de prohibició i desinformació sobre les drogues. Les experiències i els usos que ens estem perdent, només seu imagina aquell que s’informa o s’aventura a provar-les amb cert trellat.
són noves formes, dibuixen nous llocs.
La ment ha callat, m’he endinsat.
No hi ha que pensar, només hi ha que estar.
Roncar com els gats. Per a gaudir només cal estar.
Roncar com els gats. Per resoldre la vida hi ha que conectar.
Revolució lisèrgica. Revolució lisèrgica.
--------------------------------------------------------------------------------------
Vivim en un món de prohibició i desinformació sobre les drogues. Les experiències i els usos que ens estem perdent, només seu imagina aquell que s’informa o s’aventura a provar-les amb cert trellat.
La visió de la nit del meu amic:
http://sobredosi.blogspot.com/2011/05/lucidesa-sensorial-dinamica.html
http://sobredosi.blogspot.com/2011/05/lucidesa-sensorial-dinamica.html
Muy interesante la experiencia, señor Rumber.
ResponElimina¡Gracias por compartirla!